L’estudi fet pel doctor en Dret per la Universitat de Barcelona, Ramon Galindo, presenta els desafiaments i oportunitats a que han de fer front les EMD i les entitats inframunicipals davant la LRSAL i la nova llei de Governs Locals que s’està tramitant al Parlament de Catalunya.
El treball de Ramon Galindo analitza el panorama actual a Catalunya de les EMD i de les entitats d’àmbit territorial inferiors al Municipi (EATIM) davant els canvis legislatius fets des de l’administració de l’Estat amb LRSAL i la nova llei de Governs Locals de Catalunya, que s’està tramitant al Parlament català. Per Galindo la llei estatal aboca a EMD i EATIM a un escenari d’incertesa, ja que introdueix inseguretat jurídica per l’obligació de presentar la comptabilitat anual.
Pel que fa a la llei catalana l’autor detecta elements positius i negatius en referència a les EMD i EATIM. Les qüestions favorables a les entitats de rang inframunicipal són el reforç que la llei de Governs Locals dóna a la personalitat jurídica d’aquests ens, així com el reconeixement de la seva autonomia plena i la previsió d’un sistema electoral que permetrà l’elecció directa dels vocals que formen la junta de veïns. A l’altre costat queden els elements més desfavorables com són que la nova llei, de moment, no regula les relacions entre les EMD/EATIM i els ajuntaments del municipi, com tampoc posa fil a l’agulla de com s’han de finançar. L’altre aspecte negatiu destacat per Galindo és el que fa referència a la llei electoral de les EMD, que pot suposar la disminució del pes de les opcions minoritàries.
Durant la presentació del llibre, feta a la Sala de Plens de la Casa de la Vila de Valldoreix, el president de l’EMD de Valldoreix i president de l’Agrupació d’EMD de Catalunya, Josep Puig, ha estat acompanyat, a banda de per l’autor del llibre, per l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa i el coordinador general de la Diputació de Barcelona, Xavier Forcadell. En el transcurs de la seva intervenció Josep Puig ha fet una defensa aferrissada del paper de les EMD dins del mapa organitzatiu territorial català i les ha presentat ‘com el govern local del futur’ en el cas de mancomunació de diferents municipis, per tal que tots els nuclis puguin seguir mantenint la seva identitat.
