El propòsit d’aquest Pla d’Escultura Pública de Valldoreix, és ordenar les intervencions escultòriques a la vila, les quals, ajudaran d’aquesta manera, a constituir un patrimoni artístic i cultural col·lectiu a l’abast de tota la ciutadania, així com a generar una dinàmica d’identificació d’aquesta amb el fet escultòric.
Per dur a terme els seus objectius, aquest Pla, impulsat des de la vocalia de l’àrea de Cultura de l’EMD de Valldoreix, compta amb el suport d’Amicart Valldoreix i dels tècnics de l’EMD de cultura, urbanisme i paisatge.
En aquest context, els objectius específics i els criteris per a la implantació de les escultures són els següents:
01. A la memòria de l’alcalde Ramon Escayola
Monòlit a la plaça de Can Cadena davant l’Associació de Propietaris de Valldoreix. Aquest monòlit va ser encarregat a l’arquitecte Francesc de P. Cardoner Blanch i inaugurat el 22 de setembre de 1968. En el monòlit, executat en ciment armat, hi ha inscrit en baix relleu la història de Valldoreix i un relleu amb la imatge del Sr. Escayola, obra de l’escultor Joaquim Ros i Bofarull.
02. A la Sardana.
A la Plaça de Can Cadena, al mig de la rotonda de distribució de trànsit , hi ha aquesta escultura homenatge a la sardana dissenyada per l’arquitecte Rafael Tramullas. Aquesta escultura inaugurada l’any 2002, està executada en acer corten i resina de poliester amb fibra de vidre.
La Plaça de l’ Estació de Valldoreix compta amb una gran escultura d’Ariane Patout i René Müller. Aquesta obra commemora la llarga trajectòria del projecte Cadires Salvatges dels mateixos autors que va néixer a Valldoreix l’any 2012. L’escultura és una acció de talla sobre un tronc doble del pi de la Pl. de l’estació. Amb aquesta intervenció, els escultors, amb un toc de surrealisme i ironia, transformen els troncs en cadires no domèstiques.
I Biennal d’escultura Valldoreix dels somnis.
A la pujada per a vianants des de l’estació de Valldoreix cap a l’Església de Sant Cebrià, en un espai enjardinat, s’ha implantat aquesta escultura per referències al ferrocarril. Des del lloc d’ubicació, es pot veure al mateix temps l’estació i els trens passar. “Per on passa el tren ?” … pregunten els nens en un dels seus primers intents de prendre’ns el pèl d’una manera explícita. No és que el meu tren (la meva màquina), no vulgui entrar en el joc de la canalla, és que vol passar de la realitat, per això va per la travessa”, Toni Batllori.
I Biennal d’escultura Valldoreix dels somnis.
Ha estat col·locada a la illa de vianants davant de la farmàcia pel seu significat. Segons l’autor, enllaça amb l’Església de Sant Cebrià que es pot veure al fons, segons el punt de visió del vianant. Imma Pueyo : “El seu llenguatge plàstic se centra en la precisió poètica i el rigor tècnic, estètic i compositiu. Aquesta obra forma part de la col·lecció “Paraiso Artificial”.
II Biennal d’escultura Valldoreix dels somnis.
Ubicada a l’espai enjardinat i amb una important dotació de pins, existent entre l’edifici del CAP i la illa del davant de la farmàcia, un espai amb un ús variat per part dels ciutadans amb els que hi conviu. L’obra correspon a la sèrie Goig de viure, aquesta sèrie suggereix la figura femenina amb les formes retallades i accentua l’expressivitat amb el color, un vermell intens, no en va l’autor és també pintor.
Premi a l’autor jove de la II Biennal d’escultura Valldoreix dels somnis.
Als jardins del Cap de Valldoreix, a l’entrada que dona accés a l’edifici des del Passeig d’Olabarría. Aquesta escultura d’estructura transparent i format apaïsat, dialoga molt bé amb l’edifici del fons, Queda enquadrada a l’espai retallat i enjardinat de manera proporcionada. Al mateix temps, dona l’oportunitat a qui accedeix al CAP d’interactuar de manera rotatòria amb ella, una de les finalitats de tota escultura.
Premi II Biennal d’escultura Valldoreix dels somnis.
Al Parc de Sant Cebrià es troba aquesta escultura. “Pel cas de l’escultura SITE (lloc en anglès), projectada per a ser ubicada en un lloc indeterminat, és la pròpia naturalesa formal de la peça la que aportarà la condició de locus a l’espai en què s’implanti, carregant-lo de significat. La seva presència és la que converteix un espai sense significat en un lloc, puntualitzant-lo. Es tracta d’invertir els papers habituals entre artefacte i lloc en la concepció del “Site-specific art”: No és una escultura pensada per implantar-se a un lloc amb caràcter particular, sinó una escultura que fa emergir la condició de lloc allà on s’implanti. En tot cas, la intervenció pretén promoure una nova experiència conceptual i perceptiva del lloc per part de l’observador “. Estanislau Roca.
I Biennal d’escultura Valldoreix dels somnis.
Ha estat col·locada als jardins del Casal de Cultura. El lloc escollit, el vèrtix d’un replà d’obra al davant d’un marge enjardinat amb un fons vegetal que canvia amb les estacions i pot agafar diferents tons cromàtics. L’escultura és de concepció geomètrica i amb un acabat d’òxid. Segons Imma Pueyo “Les seves formes sintetitzen, a través d’una estructura que s’identifica amb un arbre, la pròpia geometria fractal que reflexa el paisatge”…
Premi I Biennal d’escultura Valldoreix dels somnis.
Les dues escultures han esta ubicades, una, al vestíbul d’entrada a l’edifici de l’EMD, i l’altre en un replà de l’escala del interior del mateix edifici. Pel seu format i per facilitar la lectura de la seva proposta de relat, s’ha cregut convenient posar-les en un lloc assequible a l’espectador, en aquest cas el visitant i l’usuari dels serveis de l’EMD. Imma Pueyo, catàleg I Biennal: “Formen part d’una sèrie d’escultures que parteixen de la idea ironitzant del vehicle com a mecanisme animat convertit en petit insecte que es mou sobre una superfície convertida en circuit ”.
Premi I Biennal d’escultura Valldoreix dels somnis.
Catàleg I Biennal: “El tema de l’obra aborda la situació del nostre planeta deguda a la nostra cobdícia i comoditat. Mostra la seva bellesa i la fragilitat actual”.
Aquesta escultura per la fragilitat i delicadesa dels materials emprats, està situada als jardins interiors de l’edifici de l’EMD de Valldoreix.
I Biennal d’escultura Valldoreix dels somnis.
Aquesta escultura d’acer i pintada de color vermell és una composició de formes que evoquen el vent i les veles del lloc on viu l’autor vora el mar, Denia. Està ubicada als jardins interiors de l’EMD de Valldoreix. “El arte es la capacidad humana que permite trasladar a los sentidos las percepciones del alma“ Teo San José.
Premi I Biennal Valldoreix dels Somnis.
Conjunt escultòric inserit al inici del Camí del Torrent Badal al Poliesportiu de Valldoreix direcció Club de tennis Valldoreix. Una transformació peculiar es produeix en alguns arbres morts que ressuciten en forma de cadira. Aquesta es la sorpresa que els caminats poden percebre si casualment passen a prop d’una de les intervencions, que aleatòriament fan els artistes Ariane i René al nostre entorn.
II Biennal d’escultura Valldoreix dels somnis.
Col·locada el 15 de gener de 2021 a la trobada del Camí del Torrent Badal amb el Club de Tennis Valldoreix. L’Arbre de la Vida, és una escultura que reflecteix una part de l’experiència vital de l’autora, d’aquí li vindria el nom i, de la quotidiana experiència i la seva relació amb l’entorn, la forma de plasmar-ho. Això fa que sigui una bona idea la seva ubicació en un espai de natura i al costat de un camí transitat per persones a peu.
Escultura donació de l’autor al Club de Tennis de Valldoreix. Aquesta escultura, de 250 cm. d’alçada, és de ferro corten pintada en vermell i negre, amb un pivot a la part inferior que uneix la l’escultura amb la base. Ha estat ubicada a l’entrada del recinte del Club de Tennis de Valldoreix.
Aquesta obra, junt amb Goig de viure II, ubicada en un espai enjardinat a prop del CAP de Valldoreix, forma part d’una sèrie que l’autor dedica al cos femení.
Premi II Biennal d’escultura Valldoreix dels somnis.
Aquesta escultura, premi de la II Biennal, ha estat col·locada definitivament a la Pl. de les Ones. En una part del perímetre d’aquesta plaça hi ha un fons de naturalesa, arbres i arbusts. Al inserir l’escultura davant aquest espai, amb la seva transparència i el seu dinamisme formal, aconseguim un contrapunt estètic a l’entorn. La peça està ancorada sobre una base de formigó a l’espai urbanitzat de la plaça.