Necròpoli visigoda del s. VII, excavada parcialment l’any 1986, tot i què es coneixia per testimonis orals de nombroses troballes d’ossos i tegulae en fer-se obres de construcció de les cases de la zona. Es va intervenir en sis tombes del conjunt de la necròpoli. A totes les tombes es va trobar una sivella de cinturó de bronze. No es coneix el nucli d’hàbitat de la vila visigoda associada a aquesta necròpoli.
Jaciment del Bronze Inicial (2300-1200 a. C.) situat al carrer Moreneta de Montserrat, a la Colònia Montserrat. L’any 1972 van aparèixer algunes restes ceràmiques i un gresol durant unes obres. El jaciment no s’ha pogut excavar però s’han estudiat les restes aparegudes.
Jaciment d’època romana localitzat arrel d’unes obres. Es trobaren algunes estructures i un conjunt de tombes, així com restes ceràmiques datades entre els s. II a. C. i I d.C.). El jaciment no ha estat excavat, llevat d’una petita intervenció l’any 1974.
Jaciment de la primera edat del ferro (1200-1000 a. C.) localitzat l’any 2009 de manera casual. Es van localitzar diversos fragments ceràmics de tres recipients. El jaciment no ha estat excavat.
La situació de Valldoreix entre el pla del Vallès i les darreres estribacions de la Serrelada litoral amb el Puig Madrona han fet que des de l’antiguitat sigui un
espai habitat. La Possició de domini i control del Puig Madrona sobre la vall del Llobregat, la Riera de Rubí i el Vallès va fer que els laietans, el poble iber que
habitava aquesta zona poblés aquesta elevació.
A partir de la final de l’edat del bronze (800–700 aC) la població ibèrica del Baix Llobregat i del Vallès que pertanyia a la tribu dels laietans, s’anà agrupant en
petits poblats, un dels quals seria el del Puigmadrona. Formaria part de la xarxa de poblats ibers de la Serra de Collserola. El poblet del Puig Madrona tindria contacte visual amb el de la Penya del Moro (s. VI a.C.) i el del Turó de Ca l’Oliver a Cerdanyola (segle VI – 50 a.C.).
Les restes del poblat van ser destruïdes, en part, quan en els anys 70 del s. XX es va instal·lar la torre de vigilància contraincendis. També s’han trobat restes
ibèriques descontextualitzades a la zona del Mas Fuster.
Jaciment d’època romana del s. I d.C. on, en intervencions arqueològiques realitzades els anys 2001 i 2002, es localitzaren diverses estructures. Destaquen diversos forns i cinc habitacions.
Jaciment arqueològic corresponent a una possible necròpoli que no es pot datar fins a que no hi hagi una intervenció arqueològica.