És una masia d’origen medieval que va tenir el noms de Mas Gilibert, Mas Serradell i Mas Bellada. Al segle XVI era Can Canut i a partir del 1568 passarà a ser Can Llunell i també Can Llunell de l’alzina.
Pertanyia al municipi de Canals fins el 1845 i a la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix. El darrer Canut va ser Joan Canut que deixà el mas al seu nét Pere Llunell el 1568. Pagaven un anyell de carnalatge a la parròquia. Josep Llunell el 1734, Jacint Llunell el 1791 i el 1797 i un altre Josep Llunell el 1815, el 1819 i el 1824 van ser alcaldes de Canals. La masia té una alzina mil·lenària i monumental que es va incorporar al topònim.
La façana principal de Can Llunell està a llevant, i s’accedeix pel passeig Jardiner. L’edifici és de línia clàssica amb coberta a dos aiguavessos, planta, pis i golfes. A principis del s. xx la va comprar Joan Borràs i Puig (1863 – Valldoreix, 1927) el qual urbanitzà la finca, reformà l’edifici i construí altres cossos amb l’arquitecte Lluís Corratgé i Torrent. Als anys 20 adossat a la masia es construí el Casino per als estiuejants. Destaca el imponent antic dipòsit d’aigües de la companyia Damcar. El 1957 s’inaugurà l’Hotel Rusiñol, al mateix emplaçament de l’antic Casino. Actualment és una residència de la tercera edat.